com tracto l’hort de les plagues

TIPUS D’INSECTES A LES PLANTES

MOSCA DE LA COL

MOSCA COL

Nom comú: MOSCA DE LA COL (Delia radicum)

Descripció: Les mosques adultes són d’1 cm de llarg aprox., són de color gris i s’assemblen a la mosca domèstica comú. Les larves s’alimenten unes tres setmanes de les arrels i les tiges de la col, danyant-ne les parts internes, xuclant la sàvia que interromp el transport d’aigua i nutrients. El primer signe de la presència de les larves és un retard en el creixement de plantes acompanyat pel marciment de les fulles. Les larves es troben a la col, nap, rave i altres crucíferes. Són molt resistents a baixes temperatures durant l’hivern, en forma de crisàlida. A principis d’abril, surten els adults de la closca. Ponen aproximadament 100 ous a les esquerdes de les arrels o de la terra al voltant de la planta. Les larves tarden entre 4 i 8 dies a sortir de la closca i s’alimenten de les arrels, la base de les tiges o de les fulles. Quan han finalitzat el seu desenvolupament, produeixen el marciment de la planta. La mosca de la col reprodueix unes 3 generacions al llarg de l’any. Els ous de la 2a i 3a generació poden ser dipositats directament a les fulles i les larves s’alimenten d’aquestes.

Afecció en les plantes: En general ataquen a tiges i arrels, provocant el marciment de les fulles. Poden aparèixer a totes les crucíferes i herbes del voltant, però tenen especial predilecció per a la coliflor.

Tractaments:

  1. Preventiu:
  • Correcte rotació dels cultius.
  • Treure les herbes del bancal abans de la plantació (és on viu la mosca blanca durant l’hivern).
  • La terra en condicions de nitrogen adients, l’accés de nitorgen pot afavorir-ne l’aparició.
  1. Insecticida:
  • Extrets fermentats de pelitre i ruda; (per separat). Aplicar diluït al 10%
  1. Insectífug:
  • Instal·lar una malla mosquitera sobre les hortalises afectades.
  1. Associacions beneficioses:
  • La planta de farigola prop de les cols, actúa coma insectífuga en el cas de la mosca de la col.

CARGOL I LLIMAC

CARGOL

Nom comú: CARGOL i LLIMAC

Descripció: Els llimacs mesuren entre 1 i 15 cm segons l’espècie. Tenen el cos allargat. El cap té la boca i quatre tentacles; els inferiors són tàctils i els superiors tenen els ulls a seu extrem. Els llimacs es reparteixen en diverses famílies, algunes de les quals contenen espècies amb conquilla (caragols) i espècies sense conquilla (llimacs). Els llimacs acostumen a ser nocturns. La seva activitat està en funció de l’època de l’any, la temperatura i la humitat. La velocitat de la seva reproducció i el seu creixement són condicionats pels factors climàtics, la llum i el menjar disponible, factors que determinen també la densitat de la població. L’alimentació dels llimacs és molt variada. S’alimenten freqüentment i en la mesura possible amb teixits vegetals (fulles, material en descomposició). Un llimac pot menjar fins i tot la meitat del seu pes en una nit.

Afecció en les plantes: Sovint resulten perjudicials per a l’agricultura en menjar i embrutar amb els seus excrements els vegetals. S’alimenten de les fulles de les plantes, afecten per defoliació

Tractaments:

  1. Preventiu:
  • Posar un test (o més d’un) boca avall. Durant el dia els cargols es refugien allà, només cal aixecar l’amagatall i retirar-los.
  • Retirar a mà. Passejar per l’hort al capvespre i retirar manualment els cargols i llimacs que trobem sobre les fulles
  • Línies de cendra. Evitaran el pas dels cargols i llimacs. S’ha de canviar la cendra “sovint”
  1. Repulsiu:
  • Extracte de Mèlia (Melia azedarach) diluït al 10%
  • Acoltxat de fulles fresques i trossejades de falguera
  1. Insecticida:
  • Trampa amb cervesa. Enterrant un/s pot/s de vidre ple de cervesa i cada 3 ò 4 dies buidar-lo i tornar-lo a omplir de cervesa. S’ha de tapar amb un tros de teula perquè no s’evapori tan aviat la cervesa.

MOSCA DE LA PASTANAGA

MOSCA PASTANAGA

Nom comú: MOSCA DE LA PASTANAGA (psila rosae)

Descripció: És un dípter, les femelles ponen els ous al voltant de les pastanagues en desenvolupament; la larva quan emergeix de l’ou fa túnels dins les arrels. Les larves fan uns 10 mm de llarg i no tenen ales, a la tardor penetren dins les arrels

Afecció en les plantes: Principalment afecta la pastanaga, però pot atacar també altres plantes dins la família apiàcia; xirivia, julivert i api. La larva és la que fa malbé les pastanagues ja que s’alimenten de les capes externes de l’arrel de la pastanaga.

Tractaments:

  1. Preventiu:
  • Com que la mosca adulta vola molt baix, el millor mètode de lluita és fer una barrera de protecció al voltant del conreu de com a mínim 60 cm d’alt
  • Es pot cobrir el conreu amb una manta agrícola, acolxat
  • Algunes plantes com el romaní, la sàlvia i la calèndula dissuadeixen les mosques de la pastanaga
  1. Insecticida:
  • Extracte fermentat de peladures de ceba vermella (20gr x 1l d’aigua) aplicar diluït al 5%. Tractar a finals de juny 2 cops per setmana, desprès passar a un cop cada 15 dies.

ERUGA DE LA COL

ERUGA COL

Nom comú: ERUGA DE LA COL (Pieris brassicae o Pieris rapae)

Descripció: És una papallona amb una distribució geogràfica molt àmplia, de cos pilós i ales blanques, amb algunes taques negres. Les femelles ponen de 20 a 100 ous en les fulles; les eruguesque en surten, mengen preferentment les fulles de la col, entre altres espècies com la caputxina. Les erugues tenen el cos de color verd pàl·lid amb taques negres i mengen en grups sense amagar-se, preferentment les trobarem a l’anvers de les fulles. És blanca amb taques negres a les ales posteriors. L’envergadura alar oscil·la entre 32–47 mm. Les erugues són verdes i es camuflen bé entre la part inferior de les fulles. Hibernen en forma de pupa. És una papallona de mida mitjana a petita

Afecció en les plantes: s’alimenten de les fulles de les plantes, afecten per defoliació.  Les larves viuen en grup i amb cada muda augmenten el seva dimensió i la seva gana.

Tractaments:

  1. Preventiu:
  • La rotació de cultius, la biodiversitat de cultius, l’observació i la bona planificació
  • Mantenir la planta sana i forta
  • Acolxat de fulles de falguera fresques, un cop les fulles s’assequen, s’han de substituir per d’altres de fresques
  1. Repulsiu:
  • Acolxat de fulles de falguera fresques, un cop les fulles s’assequen, s’han de substituir per d’altres de fresques
  • Infusió de donzell (100gr x 1l d’aigua)
  1. Insecticida:
  • Extret fermentat de falguera pulveritzat pur sobre la part aèria de la planta, amb insistència a l’anvers de les fulles
  • Oli de neem que actua com a “antiapetitiu” i afecta el desenvolupament de les larves.

ESCARABAT DE LA PATATA

ESCARABAT PATATA

Nom comú: ESCARABAT DE LA PATATA (Leptinotarsa decemlineata)

Descripció: És un coleòpter d’àmplia distribució mundial, mesura uns 10mm i posseeix un patró característic de coloració groguenca amb ratlles fosques. Les femelles poden posar fins a 800 ous, que són de color groc-taronja i que mesuren 1.5mm aproximadament. Solen ser dipositats en grups de 30 més o menys a l’anvers de les fulles. Depenent de les condicions ambientals, els ous esclataran entre 4 i 15 dies. Apareixerà la larva de color vermellós sense exosquelet i amb punts de color fosc. Amb les baixes temperatures els adults s’enterraran sota terra per a hivernar i amb l’arribada del bon temps sorgiran en poques setmanes per continuar reproduint-se i alimentant-se.

Afecció en les plantes: Es desenvolupen sobre solanàcies silvestres i cultivades, mostrant clara preferència per la patata, l’albergínia i amb menor mesura, pel tomàquet. Els adults i les larves s’alimenten de les fulles, sobretot les larves més grans que mostren gran voracitat. A conseqüencia d’aquesta alimentació, les fulles queden reduïdes a nervis i la defoliació pot ser total si la població de plaga és molt important. Es considera que el període crític de la defoliació de la patata és immediatament abans i immediatament després de la floració. En aquest moment, la pèrdua de fulles afecta greument la collita.

Tractaments:

  1. Preventiu:
  • La rotació de cultius, la mobilitat màxima d’un adult és de 800m en terreny descobert. Per tant, com més allunyada estigui la parcel·la de l’any anterior a l’actual més difícil els serà reproduir la plaga
  • Poden actuar com a barreres per reduir o evitar una colonització des de les parcel·les veïnes: les zones arbrades i amb herba de més de 100 m, els rierols i zones inundades, la coberta plàstica d’un reng com a cultiu parany. S’ha trobat que els cultius de blat dificulten molt la migració d’adults
  • Es pot plantar algun reng de cultiu parany amb varietats primerenques al voltant de la zona. Sobre aquest cal intensificar la vigilància i destrucció de larves, ous i adults
  • Els cultius de cobertura, entre línies de patatera també s’han mostrat útils. S’aconsella emprar lleguminoses, com per exemple les mongeteres de mata baixa
  •  El acolxat o “mulching” de materials orgànics (tipus palla) confondrà l’olfacte dels escarabats, a més de afavorir la població d’aranyes insectívores, uns dels pocs enemics naturals dels escarabats de la patata en les nostres condicions
  1. Repulsiu:
  • Acolxat de fulles de falguera fresques
  1. Insecticida:
  • Bacillus thuringiensis actua com a “antiapetitiu” i afecta el desenvolupament de les larves
  • Extret fermentat de falguera aplicat pur mata les larves.

MOSCA BLANCA

MOSCA BLANCA

Nom comú: MOSCA BLANCA (Trialeurodes vaporariorum)

Descripció: Són insectes molt petits entre 2-3mm aproximadament que es troben en zones càlides i temperades, n’afavoreix la seva aparició la humitat i les altes temperatures (clàssica de l’estiu). Disposa d’un estilet per a ser clavat en les plantes i xuclar la saba. La femella posa més de cent ous, normalment en el dors de les fulles. Hi pot haver 10 generacions de mosques blanques o més en un any

Afecció en les plantes: Les podem veure volar al voltant de les plantes, un altre dels afeccions més clares és l’engrogament de les fulles, ja que, aquets insectes xuclen la sabia de les plantes. Aquesta plaga afavoreix l’aparició de fongs. Afecta molt sovint a les tomaqueres.

Tractaments:

  1. Preventiu:
  2. Disposar de varietat de cultius
  3. Regular la planificació del reg,de les hores de sol i/o de l’aplicació de nitrògens, ja que la mosca blanca afecta principalment aquelles plantes poc enfortides, ens ajudarà molt mantenir-les sanes i fortes amb l’adequada distribució de les condicions de creixement

2. Insectífug:

  • Plantar caputxina com a cultiu associat
  • Extracte de cua de cavall barrejat amb extracte d’ortiga ambdós diluïts al 10%
  • Infusió de tarongina (melissa) 50g de planta fresca per 1l d’aigua, deixar refredar tapada i aplicar pur
  1. Insecticida:
  • Sabó potàssic, aplicar el preparat sobre la part aèria de la planta
  • Decocció de fulles de consolda (8 fulles x 1l d’aigua) aplicar pur
  • Extracte fermentat de tanarida aplicar pur bloqueja la posta d’ous
  • Extracte fermentat de ruda i pelitre diluït al 10%.

ARANYA ROJA

ARANYA ROJA

Nom comú: ARANYA ROJA (Tetranychidae)

Descripció: són un tipus d’àcar, fan menys d’1 mm de llarg i tenen color diversos, difícils de veure a ull. Generalment viuen en el revers de les fulles de les plantes, on fan una teranyina de seda (visibles) que alberga els ous i serveix de protecció a la colònia contra els seus depredadors.  Les condicions ambientals càlides i seques afavoreixen la seva proliferació ja que aleshores els ous eclosionen en uns tres dies i en cinc dies més ja són madurs sexualment.

Afecció en les plantes: causen danys en les plantes en fer-ne puncions per tal d’alimentar-se.Aquesta família d’àcars conté unes 1.200 espècies; un membre d’aquesta família, se sap que s’alimenta de més de 1000 espècies de plantes.

Tractaments:

  1. Preventiu:
  • Eliminar les herbes i restes de cultiu on la plaga s’havia trobat
  • Evitar l’excés de nitrogen
  • Crear condicions d’humitat ambiental, ja que l’aranya roja necessita d’ambients secs
  • Extret fermentat de cua de cavall pulveritzat sobre la part aèria de la planta
  1. Repulsiu:
  • Maceració d’ortiga (100gr x 1l d’aigua) aplicar pura. 3 tractaments en 1 mes.
  • Decocció de cua de cavall (100gr x 1l d’aigua) diluït al 20%. 3 tractaments amb intervals d’una setmana.
  1. Insecticida:
  • Si tenim una plaga gran ens serà difícil eradicar-la, per això hem de tenir constància a la hora de repetir el tractament amb freqüència
  • Decocció de grans d’all (70gr x 1l d’aigua) diluït al 30%. 3 tractaments amb intervals de 3 dies
  • Maceració de fulles de ruda (80gr x 1l d’aigua) diluït al 20%
  • Sabó potàssic, aplicar el preparat sobre la planta
  • Oli de neem.

CORC DE LES POMES

CORC POMES

Nom comú: CORC DE LES POMES. Carpocapsa (Cydia pomonella)

Descripció: La papallona té una envergadura de 15-21 mm. Les ales són marronoses amb una petita franja grisa. Els ous són molt petits, ovals i aplanats, disposats sobre fulles i fruits normalment aïllats, però també poden trobar-se en petits grups de 2 o 3. Les erugues són de color blanc groguenc quan neixen, al final del seu desenvolupament assoleixen uns 18-20 mm. Quan la temperatura arriba als 16ºC aproximadament, es transformen en crisàlides i a partir de la segona quinzena d’abril els adults inicien el vol. Al cap d’uns 3 dies, s’inicia la posta, generalment sobre les fulles. Passats 15 o 20 dies, segons les condicions ambientals, neixen petites erugues que penetren al fruit i se n’alimenten.

Afecció en les plantes: Malmeten els fruits. Ataca sobretot a les rosàcies, la pomera, la perera, l’albercoquer, el  codonyer; i de vegades, també pot atacar el presseguer, la prunera i el noguer.

Tractaments:

  1. Insecticida:
  • Bacillus thuringiensis
  • Decocció d’ortiga (100gr x 1l d’aigua) aplicat pur. 2 tractaments a principis d’abril i 1 a maig

Maceració de donzell (500gr de fulles x 1l d’aigua). 3 tractaments en 3 dies.

PUGÓ

PUGÓ

Nom comú: PUGÓ (Aphididae)

Descripció: Són molt petits(d’uns poc mil·límetres)  i de colors variats però sobretot: negres, verd i grocs. Poden ser, dins una mateixa espècie, alats o sense ales. En el primer cas, tenen dos parells d’ales transparents. És reprodueixen molt ràpidament. Els pugons han desenvolupat una relació simbiòtica amb les formigues, que no només les toleren sinó que les protegeixen dels seus depredadors especialitzats com, les marietes i els escarabats; a canvi, de la secreció ensucrada que produeixen i que els serveix d’aliment.

Afecció en la planta: Xuclen la saba de les plantes, especialment de les fulles més joves, i provoquen l’enrotllament de la fulla. Moltes vegades constitueixen plagues que afecten el valor dels cultius i d’aquets, alguns, suposen l’entrada de virus que ataquen a la planta.

Tractaments:

  1.      Preventiu:
  • Disposar de varietat de flors i plantes entorn al nostre hort. La diversificació ens ajudarà a atraure i hostatjar als depredadors naturals del pugó
  • Mantenir la planta sana i forta, a base de adobs naturals o compostatges (ex. Extret fermentat de ortiga cada 15-30 dies)
  • Que la planta estigui ben ubicada dins l’hort, amb les condicions ambientals més favorables per a ella
  • Aplicar extret fermentat de cua de cavall amb pulveritzador per la part aèria de la planta, ens ajudarà a dificultar l’adhesió dels pugons
  1. Repulsiu:
  • Infusió de donzell (100g x 1l d’aigua) diluït al 20%
  • Decocció de fulles d’heure (100gr x 1l d’aigua) aplicat pur
  • Decocció de fulles de saüc (100gr x 1l d’aigua) aplicat pur
  • Extret fermentat de falguera aplicat pur
  • Infusió d’ortiga (100gr x 1l d’aigua) diluït al 5%
  • Extret fermentat d’ortiga aplicat pur
  • Maceració de pebrot bitxo
  1. Insecticida:
  • Si tenim una plaga gran ens serà difícil eradicar-la, per això hem de tenir constància a la hora de repetir el tractament amb freqüència
  • Decocció de consolda (8 fulles picades x 1l d’aigua) aplicat pur
  • Infusió d’ortiga (100gr x 1l d’aigua) aplicat pur i a 45Cº
  • Sabó potàssic o la recepta: 53gr Nicotina del 95-98% + 500gr sabó moll + 100l d’aigua

TIPUS DE FONGS A LES PLANTES

OÏDI

oidi

Nom comú: OÏDI, cendrosa, mal blanc, malura blanca

Descripció: L’oïdi està causat per moltes espècies diferents de fongs de l’ordre Erysiphe. És una de les malalties més fàcils de detectar ja que apareix inicialment com a taques grogenques sobre la superfície de les fulles velles i, d’aquí el propi fong al créixer es fa evident en forma de borra d’aspecte cendrós o pols blanca, grisa o més bru segons l’espècie. L’Oïdi es desenvolupa sobre l’exterior dels teixits vegetals, només clavant-se en determinats punts, per obtenir-ne nutrients. L’Oïdi pot recobrir tant la cara com el revers de la fulla i n’ataca els òrgans verds (fulles, brots, poncelles i fruits). Un bon exemple en són els melons i d’altres cucurbitàcies on les fulles poen quedar totalment enfarinades. Al hivern el fong resisteix. El reg per aspersió i les pluges intenses el desfavoreixen; una insolació forta també el perjudica (atura el seu desenvolupament a partir dels 35º). El vent en dispersa les espores

Afecció en les plantes: En general, els òrgans afectats es deformen i s’assequen. Afecta al fruit disminuint-ne o malmetent-ne la producció i el vigor de la planta

Tractaments:

  1. Preventiu:
  • Aplicacions amb sofre (entre els 15 i 28º, mati o tarda, mai per sobre dels 28º). La carxofera, les cucurbitàcies i, algunes varietats de pomera (delicious) són molt sensibles al sofre. No aplicar en vegetals destinats a la conserva. En fruiters el millor moment és al inici de la brotada, i també quan el fruit es verd i petit
  • Pràctiques de cultiu que facin augmentar la ventilació entre la vegetació. No fer plantacions massa denses
  • Evitar els adobs massa rics en nitrogen
  • En espècies llenyoses convé esporgar al hivern la fusta afectada
  • El roser és un indicador biològic de l’oïdi, aquest mostrarà abans els síndromes que els fruiters.
  1. Fungicida:
  • Aplicacions amb sofre (entre els 15 i 28º, mati o tarda, mai per sobre dels 28º). La carxofera, les cucurbitàcies i, algunes varietats de pomera (delicious) són molt sensibles al sofre. No aplicar en vegetals destinats a la conserva
  • Decocció de cua de cavall (20g per 1l d’aigua) durant 30 minuts.  Diluït al 5% (1l de decocció per 5l d’aigua).
  • Extracte fermentat de rumex (150g d’arrel trossejada x 1l d’aigua). Aplicar pura a la terra sota la copa de l’arbre
  • Decocció d’arrel d’ortiga (100g x 1l d’aigua), deixar macerar 24h i portar a ebullició durant 30 minuts. Aplicar pura. Per reforçar-ne l’efecte curatiu afegir-hi extracte fermentat de saüc negre (1kg x 10l d’aigua, diluït al 10%)

MILDIU

MILDIU

Nom comú: MILDIU de la tomaquera o la patatera (Phytophthora infestans)

Descripció: és una malaltia produïda per fongs (Peronosporaceae). Ataca l’interior de les fulles, les tiges i els fruits i, produeix una pèrdua del seu color. Es pot identificar per les taques produïdes pels micelis dels fongs, que apareixen com a conseqüència del seu creixement. A l’iniciar-se apareixeran d’un color fosc convertint-se en negres o grises en diferents seccions de la planta. Les espores hivernen en els tubercles infectats, i principalment en els que queden a terra després de la collita de l’any anterior. Es propaguen ràpidament en condicions càlides i humides.  Les espores creixen a les fulles, i s’estenen als cultius quan les temperatures són superiors a 10ºC i la humitat és superior al 75% durant dos dies. La pluja pot endur-se les espores al terra i és allà on infecten els tubercles joves. El vent pot endur-se les espores a quilòmetres de distància.

Afecció en les plantes: malmet els fruits i debilita i mata les plantes.

Tractaments:

  1. Preventiu:
  • No utilitzar les patates de l’any anterior (si es van trobar afectades) per a cultivar les d’aquest any
  • Observació directe i constant, prestar atenció a les condicions climàtiques
  • Procurar una bona ventilació, evitant l’acumulació d’humitat
  • Evitar que els fruits entrin amb contacte amb el terra
  • Eliminar les parts afectades i cremar-les
  • Extracte de cua de cavall diluït al 10%. De 3 a 5 tractaments amb intervals d’una setmana. A partir de mitjans de juny.
  • Decocció de cua de cavall, diluït al 10%. De 3 a 5 tractaments amb intervals d’una a dues setmanes. A partir de mitjans de juny.
  • Entravessar la tija de la tomaquera amb un tros de fil de coure
  1. Fungicides:
  • Extret fermentat de bardana (1kg x 10l d’aigua) diluït al 20%. 3 tractaments amb intervals de 10 dies.
  • Encoixinat de fulles de bardana seca; cobrir la terra amb fulla seca de bardana.
  •  Maceració de flors de tanarida; (30g de flors seques x 1l d’aigua) durant 3 dies. Aplicar pur.  De 3 a 5 tractaments durant l’estiu a partir de mitjans de juny, cada 3 setmanes

PODRIDURA GRIS

PODRIDURA GRIS

Nom comú: PODRIDURA GRIS (Botrytis cinerea)

Descripció: és un fong que afecta moltes espècies de plantes, encara que els seus hostes més notables són els fruits tous com els grans de raïm, les maduixes i les tomaqueres (sobretot d’hivernacle). Passa el període d’hivern com esclerocis o com micelis intactes, tots dos germinaran a la primavera. La podridura grisa, és el resultat de condicions constantment humides; per minimitzar l’afectació cal procurar una bona ventilació i evitar el contacte dels fruits amb el terra.

Afecció en les plantes: típicament ocasiona la pèrdua dels fruits afectats. També produeix esclerocis molt resistents com estructures de supervivència.

Tractaments:

  1. Preventiu:
  • Observació directe i constant
  • Procurar una bona ventilació, evitant l’acumulació d’humitat
  • Evitar que els fruits entrin amb contacte amb el terra
  • Eliminar les parts afectades i cremar-les
  • Extracte de cua de cavall diluït al 10%. De 3 a 5 tractaments amb intervals d’una setmana a l’ inici de la primavera
  1. Fungicida:
  • Decocció d’all; 100g de dents d’all picats i pelats amb 1l d’aigua portar a ebullició, un cop comença a bullir apagar i mantenir tapada la infusió 1 hora. Aplicar pur.
  • Decocció d’arrel nua d’ortiga (100g x 1l d’aigua) deixar en remull durant 24h, portar a ebullició durant 30 minuts. Aplicar pura.

ARRUFAT O LEPRA DEL PRESSEGUER

ARRUFAT

Nom comú: ARRUFAT o ABOLLAMENT del presseguer. LEPRA del PRESSEGUER. (Taphrina deformans)

Descripció: és un fong que provoca una malaltia en el presseguer, la nectarina i l’ametller. S’identifica fàcilment perquè els brots surten amb les fulles arrugades i vermelles durant la primavera, en forma de deformacions i bulbs. Desprès d’un mes i mig les fulles arrugades cauen al terra i l’arbre es debilita. Poden arribar a aparèixer síndromes en les flors i els fruits. Les espores es mantenen d’una any per l’altre. El fong sobreviu al hivern sobre la superfície de borrons i de l’escorça. A la primavera hi ha noves infeccions. Per la infecció cal humitat i temperatura càlida.

Afecció en les plantes:Aquesta malaltia en els presseguers fa caure les fulles disminuint o aturant la producció de fruita de l’any i fins i tots d’anys posteriors.

Tractaments:

  1. Preventiu:
  •  A la tardor es recolliran les fulles caigudes dels arbres malalts i es cremaran
  • Brou bordelès (2% de sulfat de coure) pulveritzar l’arbre un o dos mesos abans de la floració. Repetir l’exercici amb brou bordelès a l’1% de sulfat de coure poc abans de la florida, quant els botons comencen a inflar-se
  • L’observació directe i constant
  • En fer la poda tallar les parts afectades i cremar-les
  • Extracte de cua de cavall diluït al 10%. De 3 a 5 tractaments amb intervals d’una setmana un mes abans de la floració
  1. Fungicida:
  •  Decocció de cua de cavall (10g planta seca x 1l d’aigua) durant 1h, diluït al 10%. Tractar de 3 a 5 vegades amb intervals d’una setmana quant l’arbre comença a brotar. Al maig repetir la sèrie.
  • Maceració d’all; tractament curatiu des d’abril. 100g de dents d’all picats i pelats amb 2 cullerades soperes d’oli d’oliva, deixar macerar durant 12h. Diluir amb 1l d’aigua, filtrar i deixar reposar durant 1 setmana. Aplicar diluït al 5%, poden caure les fulles massivament, no patiu.
  • Decocció d’all; 100g de dents d’all pelats i picats en 1l d’aigua portar a ebullició, un cop comença a bullir apagar i mantenir tapada la infusió 1 hora. Aplicar pura.

RONYA DE LES POMES O PERES

RONYA

Nom comú: RONYA DE LES POMES o de les PERES

Descripció: Malaltia produïda pel fong Venturia Inaequalis o pel fong Venturia pirina.La primera infecció ocorre a la primavera quan les temperatures i la humitat són adequades. Produeix en l’arbre lesions i taques fosques. Tots els òrgans verds de la planta poden ser atacats (fulles, flors i fruits). Els síndromes més evidents són les taques foliars i les crostes sobre els fruits. En inici les taques en les fulles són verd oliva, desprès es tornen negres al revers. Amb els atacs durs poc provocar defoliació. Les espores del fong es formen en les fulles caigudes al terra, durant la primavera s’alliberen escalonadament desprès de cada pluja.

Afecció en les plantes: és un fong que afecta fulles, borrons i fruits, no tant a la fusta. Aquesta malaltia rarament mata l’arbre però produeix reduccions en el rendiment i afecta molt l’aspecte i la qualitat de la fruita.

Tractaments:

  1. Preventiu:
  • Mantenir net de fulles el terra. A la tardor recollir i destruïr al foc les  fulles i fruits caiguts
  • L’observació directe i constant
  • En fer la poda tallar les parts afectades i cremar-les
  • Extracte de cua de cavall diluït al 10%. De 3 a 5 tractaments amb intervals d’una setmana a l’ inici de la primavera
  1. Fungicida:
  • Decocció de cua de Cavall (10gr planta seca x 1l d’aigua) diluït al 20%. Tractar de 3 a 5 vegades amb intervals d’1 setmana a partir d’abril, també a maig i a juliol.
  • Brou bordelès (1% de sulfat de coure) pulveritzar l’arbre amb l’ inici de la primavera. Cada 15 dies, aproximadament, durant els dos primers mesos que segueixin a la brotada

ROIA

ROIA

Nom comú: ROIA

Descripció: és una malaltia produïda per fongs de diferents tipus,  principalment del gènere puccinia negre (Puccinia), marró (Uromyces), groc (Gymnosporangium sabinae) i taronja (Phragmidium). Es produeix generalment sobre les fulles dels arbres, arbustos, plantes d’interior i hortalisses. Es distingeix per la presència de petits bulbs rojos, castanys, taronges o grocs al revers de les fulles, segons el tipus de roia. Les fulles més afectades s’assequen i cauen. L’excés d’humitat, les temperatures temprades i les pluges prolongades són les condicions ideals per a l’aparició del fong; per tant les primaveres i les tardors plujoses seran indicadors d’aparició de la roia.

Afecció en les plantes: malmeten les fulles i infecten l’arbre.

Tractaments:

  1. Preventiu:
  • Podar i cremar les parts infectades
  • L’observació directe i constant
  • Extracte de cua de cavall diluït al 10%. De 3 a 5 tractaments amb intervals d’una setmana
  1. Fungicida:
  • Extret fermentat de falguera aplicat pur sobre les fulles. Aplicar 3 tractaments amb intervals d’una setmana al mes de maig i repetir posteriorment
  • Decocció de cua de cavall (10g planta seca x 1l d’aigua) diluït al 10%. De 3 a 5 tractaments amb intervals d’una setmana.
  • Extret fermentat de donzell (la planta sencera) aplicat pur
  • Maceració d’all: 100gr dents d’all picats i pelats en maceració amb 2 cullerades d’oli d’oliva durant 12h. Diluir amb 1l d’aigua, filtrar i deixar reposar 1 setmana. Diluir al 5%

MONILIA, PODRIDURA

MONILIA

Nom comú: Monilia, Podridura Marró (Monilinia fructícola)

Descripció: La moniliosi és una malatia criptogàmica dels arbres fuiters provocada per dues espècies de fongs del gènere “Monilinia” també anomenada Monilia i Monília: Monilia fructigena ataca principalment els fruits de llavors, Monilia laxa en canvi ataca els fruits de pinyol. Monilinia fructícola no es diferencia d’altres podridures marrons fúngiques (com la Monilinia laxa o la Monilinia fructigena), només mitjançant un examen de laboratori. Sobretot es produeix en fruits com el presseguer i la nectarina. Els danys es manifesten en podridures marrons (negroses en les pomes), seguides de l’aparició de pústules conoïdals grises. En temps sec, els fruits es marceixen, es tornen arrugats i queden momificats a l’arbre sense caure. Les fulles i les flors es tronen marrons i marcides.

Afecció en les plantes: malmeten el fruit i infecten l’arbre.

Tractaments:

  1. Preventiu:
  • L’observació directe i constant
  • Extret fermentat de cua de cavall pulveritzar bé tot l’arbre
  1. Fungicida:
  • Decocció de cua de cavall (10gr x 1l d’aigua) diluït al 20%. 3 tractaments a abril, maig i juliol
  • Decocció d’arrel d’ortiga aplicada pura

LLUITA BIOLÒGICA

MARIETA

Aquí us oferim uns enllaços sobre enemics naturals i/o insectes beneficiosos que ens poden ajudar a combatre les plagues, tant d’insectes com de fongs, més comuns en les nostres plantes.

Més conegut com a lluita biològica, una forma ecològica de tractar les nostres plantes.

     Guia d’Enemics Naturals:

http://www20.gencat.cat/docs/DAR/AL_Alimentacio/AL01_PAE/08_Publicacions_material_referencia/Fitxers_estatics/guia_enemics_OK.pdf

     Insectes Beneficiosos:

http://www.agroeco.org/socla/pdfs/INSECTOS_BENEFICOS.pdf

Deixa un comentariPosted in informació addicionalTagged enemics naturalsinsectesinsectes beneficiososLa FreixenedaLaFreixenedalluita biològicatractaments ecològics per a plantesEdita

ELABORACIÓ MANUAL DELS EXTRETS

Et mostrem pas a pas el procediment per elaborar els extrets vegetals

1.Recol·lectar

1

2.Triar i tallar

2

3.Pesar

3

4.Emmagatzemar aigua de la pluja

4

5.Evocar, calcular i afegir l’aigua

5

6.Paràmetres: temperatura ambient, temperatura de l’aigua i pH

6

7.Barrejar diàriament, tapar lleugerament i anotar observacions i paràmetres

7

TAULES D’EXTRETS I LES SEVES PROPORSIONS

TAULA D’EXTRETS I LES SEVES PROPORCIONS PER A ACTUAR COM A PREVENTIUS:

PATOLOGIA PRODUCTE DOSSIFICACIÓ FREQÜÈNCIA EFECTE
Petits  insectes, àcars Ortiga,
Cua de cavall.
5-10%
10-20%
Cada 20 dies. Enfortiment de la paret cel·lular, funcions defensives estimulants, repel·lents.
Fongs Ortiga, Cua de cavall, Bardana. 10% Cada 20 dies,
més freqüent en temps de risc.
Enfortiment de la paret cel·lular, conté elements estables que dificulten la multiplicació dels fongs.
Carències Ortiga,
Consolda,
Dent de lleó.
5% Mensual. Usar un extret o altre segons la carència.
Els extrets porten els microelements en formes orgàniques, assimilables.
Sequia, Calor Dent de lleó. 10% Cada 20 dies. Estimula el funcionament dels estomes, permetent que s’obrin o tanquin amb celeritat.
Fred Valeriana. 50% Abans de la gelada. Estimula la formació de compostos a la saba que dificulten la congelació.
Ferides Consolda. 10% Immediatament després de la ferida. Fomenta la divisió cel·lular, estimulant eficaçment la compartimentació i la regeneració posterior.
  • La qualitat de l’aigua és molt important per a garantir els efectes de l’aplicació. La millor és l’aigua de pluja, la pitjor, l’aigua clorada de l’aixeta.

TAULA D’EXTRETS I LES SEVES PROPORCIONS PER A ACTUAR SOBRE LES PRINCIPALS PLAGUES D’INSECTES I ÀCARS:

COM A PREVENTIU  RECOMANEM L’ÚS DE L’EXTRET D’ORTIGA DILUIT AL 10% APLICAT SOBRE LA PLANTA SENCERA CADA 20 DIES.

Patologia Producte Proporció Freqüència Condicions idònies per a tractar Incidència
de l’extret sobre la plaga.
PUNGÓ Ortiga +
Cua de cavall +
Saponària
15%/50% 2-3 dies seguits.
Repetir el tractament després d’1 setmana.
Amb la planta hidratada, quan comenci a tocar el sol. 70/80%
ARANYA ROJA Ortiga 10% Setmanal Amb la planta hidratada, quan comenci a tocar el sol. 80/90%
MOSCA BLANCA Ortiga + Saponària 30% 2-3 dies seguits.
Repetir el tractament després d’1 setmana.
A primera hora. 60/70%
TRIPS Ortiga +
Cua de cavall +
Saponària
30% 2-3 dies seguits.
Repetir el tractament després d’1 setmana.
Amb la planta hidratada, quan comenci a tocar el sol. Buscar les larves 50%
POLLS DE CALIFÒRNIA Ortiga 10% Setmanal Els matins, sobre les larves. 80%

PROPIETATS I USOS D’ALGUNES PLANTES

Falguera “Pteridium Aquilinum”

falguera

Propietats: Insecticida i insectífug (repulsiu)

Principis actius: àcid gàl·lic i acètic, tanins*, heteròsid cianogenètic (derivat de l’àcid cianhídric), potassi, aldehid (compost orgànic que conté carbonil, oxigen més carboni)

Composició química: Planta rica en àcid acètic (carboni) i gàl·lic, tanins* i potassi. Rica en minerals, sobretot en carbonat de potassa orgànica que reforça les plantes. Els principis actius d’aquest rizoma pertanyen al grup dels floro glúcids (biomolècules formades per carboni, hidrogen i oxigen), és a dir, substàncies de tipus fenòlic (desinfectants). Sacarosa, àcid benzoic (amb propietats antifúngiques) i salicílic (cura de la pell), fitosterol (complex dietètic), oxalat de calci (forma cristalls en forma d’agulla. Malestar digestiu), àcid oleic (alguns insectes al entrar en contacte amb aquesta substància, adquireixen l’olor de la mateixa i són reconegudes com a mortes per les seves companyes)

Recol·lecció: S’utilitzen les fulles i la tija. Planta silvestre. Recol·lecció abans de la floració

Tractaments:

Extret fermentat: 1 kg de planta fresca x 10l d’aigua. Es posa la planta en aigua a temperatura ambient, es deixa reposar, barrejant cada dia, fins que la fermentació acabi, es filtra i s’envasa. S’aplica diluït

Aplicat pur

          Actuació: contra la roia dels fruiters i els rosers, aplicar varies vegades

Aplicat diluït al 10%

          Actuació: contra el cuc del filferro, pugó llanut i dels fruiters, les larves de l’escarabat de la patata i cicadèlids de la vinya

Aplicat diluït al 20% tractament preventiu abans de la plantació

          Actuació: Insecticida (elimina insectes) i repulsiu

Encoixinat: encoixinar el terra amb fulles fresques de falguera, repela l’eruga de la col

Ortiga Major “Urtica Dioica”

ortiga

Propietats: Bio-estimulant i fitofortificant, insectífuga i activadora del compost.

Fortifica i estimula l’activitat microbiana del sòl, estimulant el creixement i, afavoreix la descomposició de la matèria orgànica.

Principis actius: còctel de minerals entre els quals figura l’àcid fòrmic

Composició química: Planta rica en sals minerals particularment en ferro, calci, potassi i nitrogen del qual un 40% es troba en forma amoniacal (ràpidament assimilable per les plantes). També conté silici, sodi, fòsfor,… Vitamines (A i C)  i, àcids  fòlic (tractament d’anèmies) i fòrmic (antioxidant o reductor). L’ortiga conté oligoelements* que afavoreixen la fixació del nitrogen, alem de contenir aquest mateix element en gran quantitat; de la mateixa manera recol·lecta i aporta grans quantitats de ferro a les plantes. Estimula la funció fotosintètica (afavoreix la respiració)

Recol·lecció: S’utilitzen les fulles i les arrels (per separat).  Planta silvestre (reproducció per arrels). Recol·lecció abans de la floració (estiu)

Tractaments:

Maceració: és posa la planta, sempre fresca, en un recipient amb aigua a temperatura ambient  i es deixa reposar durant 12h – 24h, es recomana aigua entre 18Cº i 20Cº. Aplicar pura. 1kg de planta fresca x 10l d’aigua o 100g de planta fresca x 1l d’aigua

          Actuació: Repela pugó, àcars, i carpocapsa

Infusió: Es porta l’aigua a ebullició, es retira del foc i s’hi afegeix la planta, es deixa reposar fins que es refredi tapada. 10g planta seca x 1l d’aigua o 100g planta fresca x 1l d’aigua

          Actuació: Repela pugó, àcars, carpocapsa i insecticida amb alguns pugons (es recomana aplicar a 45Cº). També actua contra les llavors buides

Decocció d’arrel sola: 100g x 1l d’aigua, posades en remull durant 24h i desprès portar a ebullició durant 30 minuts,deixar reposar fins que es refredi tapada. Filtrar i aplicar pura entre 2 i 3 tractaments amb intervals de 10 dies

          Actuació: la podridura gris, l’oïdi de la pomera, monilinia, diluït al 20% contra carpocapsa

Extret fermentat: de 800gr a 1 kg de planta fresca x 10l d’aigua. Es posa la planta en aigua a temperatura ambient, es deixa reposar, barrejant cada dia, fins que la fermentació acabi, es filtra i s’envasa. S’aplica diluït

          Actuació: Reforça l’arrelament,  reforça les defenses immunitàries, accelera el compostatge i estimulant de la terra. Repela el pugó

Cua de cavall “Equisetum Arvense”

cua de cavall

Propietats: Insectífuga, fungicida preventiu i dinamitzadora del creixement (tònica)

Principis actius: alcaloides (compost orgànic nitrogenat), àcid nicotínic i silici

Composició química: Planta rica en oligoelements* (sobretot silici orgànic, potassi, magnesi, etc.) i sals minerals*, saponacis (equisetonina 5%), flavonoides (intervenen en la formació de pigments, en la protecció enfront de la radiació UV i en la defensa durant la interacció planta-patoges. Antibacterians, antivírics i antifúngics) i, tanins*

Recol·lecció: S’utilitza les tiges i les fulles. Planta silvestre. Recol·lecció desprès de la primavera (desprès que la planta hagi pol·linitzat)

Tractaments:

Decocció: 50g de planta seca x 5l d’aigua, posades en remull durant 24h i desprès portar a ebullició durant 1 hora,deixar reposar fins que es refredi tapada. Filtrar, diluir i aplicar

Diluït al 20%

          Actuació: fungicida i dinamitzador. Contra el motejat, tractar de 3 a 5 vegades amb intervals d’una setmana

Diluït al 10%

          Actuació: contra bacteriosis, la lepra del presseguer,  la roia dels fruiters i els rosers, la monilinia i els àcards, de 3 a 5 tractaments amb intervals d’una setmana

Extret fermentat:  200gr de planta fresca x 10l d’aigua. Es posa la planta en aigua a temperatura ambient, es deixa reposar, barrejant cada dia, fins que la fermentació acabi, es filtra i s’envasa. S’aplica diluït

Diluït al 5%

          Actuació: Pulveritzat sobre fulles i tronc és insectífug i fungicida. Si persisteix pulveritzar suaument pur

Diluït al 20%

          Actuació: tònic per a regar la terra

ANNEX

*Oligoelements: sodi, potassi, magnesi, ferro, iode, zinc, magnès, coure, cobalt, molibdè.

*Sals minerals: regulen el balanç d’aigua dins i fora de les cèl·lules, permeten l’entrada de substancies a les cèl·lules, col·laboren en alguns processos metabòlics (seleni, antioxidant), intervenen en el bon funcionament del sistema immunològic (zinc, seleni, cobre); i, formen part de molècules de gran dimensió com la clorofil·la.

*Tanins: són un tipus de biomolècula. Són astringents que precipiten les proteïnes i altres compostos orgànics incloent aminoàcids i alcaloides.

Anuncis